Una administració que ha de contractar un nou gestor d’expedients, una seu electrònica o una plataforma de dades té des del 2025 un pas previ que gairebé ningú no fa encara: l’avaluació d’interoperabilitat del Reglament (UE) 2024/903, el Reglament sobre l’Europa Interoperable. El reglament és aplicable des del 12 de juliol de 2024, i els seus articles sobre l’avaluació, les autoritats competents i el punt de contacte únic s’apliquen des del 12 de gener de 2025. Obliga els organismes del sector públic a avaluar, abans de decidir requisits vinculants nous o modificats substancialment per a un servei públic digital transeuropeu, com afectaran aquests requisits la interoperabilitat transfronterera, i a publicar el resultat. Aquesta guia explica, a 16 de setembre de 2026, quins serveis hi entren, què conté l’avaluació, on es publica, com es relaciona amb l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI) que les administracions espanyoles ja apliquen i què canvia en un plec de programari a mida.

Què és el Reglament sobre l’Europa Interoperable

El Reglament (UE) 2024/903, de 13 de març de 2024, crea un marc de cooperació perquè els serveis públics digitals dels estats membres funcionin els uns amb els altres: un Comitè de l’Europa Interoperable, un portal únic de solucions i un catàleg de solucions d’interoperabilitat de l’Europa Interoperable (especificacions, models de dades, components reutilitzables) que els organismes poden adoptar. La peça que és obligatòria per a cada administració és l’avaluació d’interoperabilitat de l’article 3, que converteix en un requisit formal el que fins ara era una bona pràctica: pensar en la interoperabilitat abans de fixar com serà un sistema, no després de construir-lo.

Cada estat havia de designar una o diverses autoritats competents i un punt de contacte únic abans del 12 de gener de 2025, encarregats de coordinar-ne l’aplicació i de donar suport als organismes en les avaluacions. La designació de cada país es publica a través del portal de la Comissió; convé comprovar-hi quina és l’autoritat espanyola de referència abans d’iniciar una avaluació.

A quins serveis s’aplica

L’obligació es refereix als serveis públics digitals transeuropeus: serveis digitals prestats per organismes del sector públic que requereixen interacció a través de les fronteres de la Unió, entre organismes d’estats diferents o amb ciutadans i empreses d’altres estats, per mitjà de les seves xarxes i sistemes d’informació. Hi entren, per exemple, els serveis connectats a la passarel·la digital única, els que intercanvien dades amb el sistema d’intercanvi de proves (principi de «només una vegada»), els registres que es consulten des d’altres estats, la identificació electrònica amb eIDAS o els procediments de contractació pública oberts a licitadors europeus.

Un gestor d’expedients purament intern d’un ajuntament no és, en si mateix, un servei transeuropeu; però sí que ho és en la mesura que connecti amb la identificació europea, amb l’intercanvi de proves o amb un registre consultable des de fora. Per això la pregunta no és si el sistema és «europeu», sinó si algun dels seus requisits vinculants afecta una interacció transfronterera.

Quan cal fer l’avaluació

Abans que l’organisme decideixi sobre requisits vinculants nous o modificats substancialment per a un servei d’aquest tipus: normes, especificacions tècniques, condicions d’un contracte o d’un plec que determinin com es prestarà el servei. Un plec de desenvolupament o de subministrament de programari que fixi formats, protocols, models de dades o interfícies d’un servei transeuropeu és un requisit vinculant, i l’avaluació ha d’estar feta abans d’aprovar-lo. Si ja hi ha una avaluació d’un altre organisme per a requisits equivalents, es pot reutilitzar.

Què ha de contenir l’avaluació

L’article 3 i l’annex del reglament fixen el contingut mínim, que es pot resumir en quatre blocs:

Descripció del servei, dels requisits previstos i dels organismes, ciutadans i empreses afectats, inclosos els d’altres estats membres.
Efectes sobre la interoperabilitat transfronterera: com afectaran els requisits l’intercanvi de dades i la prestació del servei a través de les fronteres, en les capes jurídica, organitzativa, semàntica i tècnica del Marc Europeu d’Interoperabilitat.
Solucions considerades: quines solucions d’interoperabilitat de l’Europa Interoperable, especificacions europees o normes s’han tingut en compte i quines s’adopten, i per què se’n descarten d’altres.
Consulta: a les parts interessades, inclosos els usuaris finals, quan sigui pertinent.

El resultat es recull en un informe amb un format comú que estableix la Comissió i es publica al portal de l’Europa Interoperable i al web de l’organisme, en un format llegible per màquina. L’avaluació no vincula l’organisme a una solució concreta, però sí que l’obliga a haver considerat la interoperabilitat i a explicar-ho.

Com encaixa amb l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat

Les administracions espanyoles apliquen des del 2010 l’ENI (Reial decret 4/2010) i les seves normes tècniques d’interoperabilitat: document i expedient electrònic, catàleg d’estàndards, política de signatura, digitalització, reutilització de recursos, intermediació de dades. El reglament europeu no el substitueix: hi afegeix la dimensió transfronterera i el deure d’avaluar i de publicar. A la pràctica, un sistema que compleix l’ENI té resolta la major part de les capes semàntica i tècnica per a l’àmbit nacional; l’avaluació europea obliga a preguntar-se, a més, si els formats, els identificadors i els protocols triats són els que permeten interoperar amb altres estats, i a preferir les solucions del catàleg europeu quan n’hi hagi. Com ha de complir un gestor d’expedients les NTI de l’ENI ho detallem a què ha de complir un gestor d’expedients a mida.

Què canvia en un plec de programari a mida

L’avaluació va abans del plec, i el plec en cita el resultat: els estàndards, els models de dades i les interfícies que l’avaluació ha assenyalat es converteixen en requisits del contracte.
Estàndards oberts i europeus per defecte: especificacions del Marc Europeu d’Interoperabilitat, vocabularis i models de dades comuns (els Core Vocabularies, per exemple), formats del catàleg d’estàndards de l’ENI.
Interfícies documentades: API i serveis web publicats, amb esquemes i exemples, perquè altres organismes, també d’altres estats, s’hi puguin integrar.
Reutilització: preferència per les solucions d’interoperabilitat existents i publicació de les noves quan l’organisme ho pugui fer.
Identificació i signatura electròniques conformes a eIDAS i preparades per a la cartera d’identitat digital europea.
Dades obertes i reutilitzables quan el servei en generi, alineades amb les obligacions de dades obertes del sector públic.
Accessibilitat, que forma part de la capa organitzativa de la interoperabilitat, d’acord amb el Reial decret 1112/2018, com expliquem a accessibilitat web a l’Administració.
Sortida del contracte amb lliurament de dades, models i documentació en formats oberts, perquè la interoperabilitat no depengui del proveïdor.

Un proveïdor que ja treballa amb l’ENI i amb estàndards oberts no necessita canviar la seva manera de construir; necessita que el plec ho demani i que l’avaluació ho justifiqui.

Com ho fa CEDESA

CEDESA desenvolupa programari a mida per al sector públic: gestors d’expedients, seus electròniques i plataformes de dades per a diputacions i ajuntaments, conformes a l’ENI i a les seves normes tècniques, amb interfícies documentades i formats oberts. Aquesta manera de construir és la que el Reglament sobre l’Europa Interoperable demana justificar amb una avaluació prèvia, i podem ajudar l’organisme a preparar-la a partir del projecte concret. Amb ENS de categoria mitjana, ISO 27001 i ISO 9001, la documentació tècnica que requereixen l’avaluació i el plec forma part del nostre cicle de desenvolupament; i per als projectes d’innovació, la via de la compra pública d’innovació que descrivim a com licitar un desenvolupament que encara no existeix també exigeix pensar la interoperabilitat des del principi.

Preguntes freqüents sobre l’avaluació d’interoperabilitat

Des de quan és obligatòria l’avaluació d’interoperabilitat?

Des del 12 de gener de 2025. El Reglament (UE) 2024/903 és aplicable des del 12 de juliol de 2024, i les seves disposicions sobre l’avaluació d’interoperabilitat, les autoritats competents i el punt de contacte únic s’apliquen nou mesos després.

Què és un servei públic digital transeuropeu?

Un servei digital prestat per organismes del sector públic que requereix interacció a través de les fronteres de la Unió, entre organismes d’estats diferents o amb ciutadans i empreses d’altres estats, mitjançant les seves xarxes i sistemes d’informació: serveis connectats a la passarel·la digital única, a l’intercanvi de proves, a la identificació eIDAS o registres consultables des d’altres estats.

Quan cal fer l’avaluació?

Abans que l’organisme decideixi sobre requisits vinculants nous o modificats substancialment per a un servei públic digital transeuropeu, inclosos els requisits tècnics d’un plec. Es pot reutilitzar una avaluació existent d’un altre organisme per a requisits equivalents.

On es publica l’avaluació d’interoperabilitat?

L’informe, amb el format comú que fixa la Comissió, es publica al portal de l’Europa Interoperable i al web de l’organisme, en un format llegible per màquina, de manera que altres organismes el puguin reutilitzar.

El reglament europeu substitueix l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat?

No. L’ENI i les seves normes tècniques continuen sent obligatoris per a les administracions espanyoles; el reglament hi afegeix la dimensió transfronterera, el deure d’avaluar i de publicar, i la preferència per les solucions d’interoperabilitat europees quan n’hi hagi.

Conclusió

El Reglament sobre l’Europa Interoperable converteix en obligació formal el que la contractació de programari públic hauria d’haver fet sempre: avaluar i publicar, abans de fixar requisits, com afectaran la interoperabilitat amb altres estats, i preferir estàndards i solucions comuns. Per a un organisme que ja aplica l’ENI, el canvi és de mètode i de documentació, no de tecnologia; per a un plec, és que l’avaluació vagi abans i que el contracte en citi el resultat. Si has de licitar un sistema que es connecta fora de la teva organització, explica’ns quin servei és i amb què es connecta.