L’accessibilitat web a l’Administració no és una bona pràctica: és una obligació legal amb norma tècnica, declaració pública, unitat responsable i seguiment a càrrec de l’Observatori d’Accessibilitat Web. El Reial decret 1112/2018 la imposa a tots els llocs web i aplicacions mòbils del sector públic, i a la pràctica el punt on més s’incompleix és el que més importa al ciutadà: la seu electrònica, els seus formularis i els documents que en descarrega. Aquesta guia explica què exigeix la norma, com s’acredita, què sol fallar a les seus i als gestors d’expedients, i què ha d’exigir l’organisme al proveïdor perquè l’accessibilitat no depengui d’una revisió posterior.

Què exigeix el Reial decret 1112/2018

El Reial decret 1112/2018, de 7 de setembre, transposa la Directiva (UE) 2016/2102 i obliga les administracions públiques, els organismes del sector públic i altres entitats a fer que els seus llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils siguin perceptibles, operables, comprensibles i robustos. L’abast és ampli: la informació textual i no textual, els documents descarregables i els formularis, els continguts multimèdia pregravats, les formes d’interacció bidireccional i els processos d’identificació, autenticació, signatura i pagament, amb independència de la tecnologia. Les obligacions són aplicables als llocs web des del 23 de setembre de 2020 i a les aplicacions mòbils des del 23 de juny de 2021.

La norma tècnica de referència és l’UNE-EN 301 549, la norma harmonitzada europea de requisits d’accessibilitat de productes i serveis TIC, que per als continguts web incorpora les Directrius per a l’accessibilitat del contingut web (WCAG) 2.1 en el nivell AA. Complir el reial decret és, a la pràctica, complir aquests criteris a cada pàgina, formulari i document.

A més del contingut, el reial decret imposa obligacions de gestió:

Declaració d’accessibilitat a cada lloc web i aplicació, amb el model de la Decisió d’execució (UE) 2018/1523: nivell de conformitat, continguts no accessibles i motiu, data de l’última revisió i vies de contacte i de reclamació.
Mecanisme de comunicació perquè qualsevol persona informi d’errors, sol·liciti informació accessible o presenti una queixa, amb terminis de resposta.
Unitat responsable d’accessibilitat a cada entitat, que coordina, atén les comunicacions i elabora els informes.
Revisions periòdiques d’accessibilitat i tramesa d’informació a l’Observatori d’Accessibilitat Web, que en fa el seguiment i en publica els resultats, i a la Comissió Europea a través de l’informe nacional.

Per què la seu electrònica és el punt crític

La portada institucional sol estar ben cuidada; el problema apareix allà on el ciutadà ha de fer alguna cosa:

Formularis de la seu amb camps sense etiqueta, errors sense descriure, temps límit de sessió sense avís i validacions que només es distingeixen pel color.
Identificació i signatura: passos amb certificats, finestres emergents i components que no es poden fer servir amb teclat o amb lector de pantalla, quan el reial decret els inclou expressament.
Documents descarregables: resolucions, anuncis i models en PDF sense estructura, sense text real o escanejats com a imatge, que són inaccessibles per definició.
Notificacions i carpeta ciutadana: taules de dades sense encapçalaments, icones sense alternativa, estats comunicats només amb el color.
Continguts generats pel gestor d’expedients: si el sistema produeix documents i pantalles, en produeix també l’accessibilitat o la manca d’accessibilitat. Ho expliquem a què ha de complir un gestor d’expedients a mida.
Aplicacions mòbils publicades sense revisió, que queden fora del control que sí que es fa al web.

El resultat és una declaració d’accessibilitat que promet el nivell AA i un servei que una persona cega o amb mobilitat reduïda no pot completar. Davant d’una reclamació o d’una revisió de l’Observatori, la responsabilitat és de l’organisme, no pas del proveïdor.

Com comprovar l’estat actual

Revisió automàtica amb eines d’anàlisi, útil per detectar el 30 o 40 per cent dels problemes més mecànics: contrastos, alternatives d’imatge, estructura d’encapçalaments, etiquetes de formulari.
Revisió manual amb la metodologia d’avaluació de la conformitat de les WCAG sobre una mostra de pàgines i dels processos complets: navegació amb teclat, lector de pantalla, ampliació, formularis de principi a fi.
Proves amb persones usuàries amb discapacitats diverses sobre els tràmits més freqüents.
Revisió de documents: mostra dels PDF publicats i dels que generen els sistemes de tramitació.
Informe de revisió amb els criteris incomplerts, la gravetat, la pàgina o el component afectat i la correcció proposada, que alimenta la declaració d’accessibilitat i el pla de correcció.

Què cal exigir al proveïdor en el plec

L’accessibilitat s’aconsegueix en el disseny i es perd en cada actualització. Per això el plec l’ha de fixar com a requisit de lliurament i de manteniment:

Conformitat amb l’UNE-EN 301 549 i les WCAG 2.1 de nivell AA a totes les interfícies públiques, i a les internes quan les facin servir empleats públics, amb referència expressa al Reial decret 1112/2018.
Accessibilitat dels processos complets, no de les pàgines aïllades: identificació, signatura, pagament, presentació de sol·licituds i consulta de notificacions provats d’extrem a extrem amb teclat i lector de pantalla.
Documents accessibles: tots els PDF, formularis o plantilles que generi el sistema, amb estructura, text real, etiquetes i ordre de lectura; i una eina de comprovació integrada per al que hi pugen els empleats.
Informe de revisió d’accessibilitat amb cada lliurament rellevant, elaborat amb la metodologia de les WCAG i amb la correcció dels incompliments abans de l’acceptació.
Suport a la declaració d’accessibilitat: el proveïdor aporta la informació tècnica que l’organisme necessita per redactar-la i actualitzar-la.
Components i patrons accessibles documentats, perquè les evolucions futures no malmetin el que s’ha aconseguit.
Formació per als gestors de continguts i per a la unitat responsable d’accessibilitat.
Penalitats per incompliments de nivell A o AA no corregits dins de termini, i obligació de corregir els que detectin l’Observatori o les reclamacions ciutadanes.

I un criteri de solvència raonable: projectes lliurats amb l’accessibilitat verificada, no només la promesa de complir-la. La guia de com preparar un plec tècnic amb ENS serveix de base per integrar aquestes clàusules amb les de seguretat.

Accessibilitat, ENS i interoperabilitat: tres requisits que van junts

Un sistema de l’Administració ha de ser accessible (Reial decret 1112/2018), segur (Esquema Nacional de Seguretat, Reial decret 311/2022) i interoperable (Llei 39/2015 i Esquema Nacional d’Interoperabilitat). Tots tres es resolen en el disseny i es degraden si es deixen per al final. Per això convé contractar-los junts i exigir-los al mateix proveïdor, com expliquem a què és l’ENS i per què el teu proveïdor l’ha de tenir i a la comparativa sobre gran integradora o empresa mitjana.

Com ho aborda CEDESA

Les plataformes de tramitació i serveis digitals que CEDESA ha desenvolupat per a les diputacions de Badajoz, Toledo i Ourense i per a ajuntaments com ara Guadalajara o Puerto del Rosario incorporen l’accessibilitat com a requisit de disseny: components d’interfície accessibles, formularis i documents generats amb estructura, processos provats amb teclat i lector de pantalla, i informes de revisió amb cada lliurament. Pots veure com treballem a la pàgina de programari per al sector públic.

Preguntes freqüents sobre l’accessibilitat web a l’Administració

Quin nivell d’accessibilitat exigeix el Reial decret 1112/2018?

El de la norma harmonitzada UNE-EN 301 549, que per als continguts web incorpora les WCAG 2.1 en el nivell AA. S’aplica als llocs web del sector públic des del 23 de setembre de 2020 i a les aplicacions mòbils des del 23 de juny de 2021, i inclou els documents descarregables, els formularis i els processos d’identificació, signatura i pagament.

Què és la declaració d’accessibilitat?

Un document públic, amb el model de la Decisió d’execució (UE) 2018/1523, que cada lloc web i cada aplicació del sector públic ha de publicar: nivell de conformitat, continguts no accessibles i el motiu, data de l’última revisió, mecanisme de comunicació i via de reclamació. S’ha d’actualitzar amb cada revisió.

Els PDF de la seu electrònica han de ser accessibles?

Sí. El reial decret inclou expressament els documents descarregables. Un PDF escanejat com a imatge o sense estructura d’encapçalaments, text real i etiquetes no és accessible, i és un dels incompliments més freqüents a les seus electròniques.

Qui respon si la seu electrònica no és accessible?

L’organisme titular del lloc, davant l’Observatori d’Accessibilitat Web, les reclamacions ciutadanes i, si escau, els tribunals. Per això el plec ha de traslladar al proveïdor l’obligació de lliurar i mantenir l’accessibilitat, amb informes de revisió i penalitats.

Com es comprova l’accessibilitat d’una seu electrònica?

Amb una revisió automàtica dels problemes mecànics, una revisió manual amb la metodologia de les WCAG sobre una mostra de pàgines i sobre els processos complets amb teclat i lector de pantalla, proves amb persones usuàries i una revisió dels documents publicats i generats. El resultat és un informe amb els criteris incomplerts, la gravetat i les correccions.

Conclusió

L’accessibilitat web a l’Administració es juga a la seu electrònica: en els formularis, la identificació, la signatura i els documents que el ciutadà necessita per completar un tràmit. El Reial decret 1112/2018 fixa la norma, la declaració i el seguiment; el que decideix el resultat és exigir-la al proveïdor com a requisit de disseny, de lliurament i de manteniment. Si el teu organisme ha de renovar la seu o el gestor d’expedients, explica’ns el teu cas a la nostra pàgina de contacte.