Gran integradora o empresa mitjana?
Com triar proveïdor per a un projecte de programari de l'Administració pública, sense que la decisió depengui de qui envia el PDF més bonic.
Les grans integradores del mercat públic espanyol —Indra, Ayesa, Babel, Altia, Sopra Steria o Telefónica Tech, entre d'altres— són companyies serioses que resolen projectes que una empresa mitjana no podria abordar. Aquesta pàgina no pretén desacreditar-les: es tracta que la mida del proveïdor encaixi amb la mida del projecte, perquè quan no encaixa qui hi perd és l'organisme que contracta.
Què canvia segons la mida del proveïdor
| Criteri | Gran integradora | Empresa mitjana certificada |
|---|---|---|
| Mida de contracte on encaixa | Programes plurianuals de diversos milions, amb desplegament en moltes administracions alhora | Projectes de desenes a centenars de milers d'euros, amb un abast definit i un interlocutor únic |
| Qui parla amb tu | Estructura de compte: comercial, cap de projecte i, per sota, l'equip que executa | Accés directe a l'equip que escriu el codi i al responsable tècnic |
| Execució | Capacitat de mobilitzar centenars de persones i de subcontractar les puntes de càrrega | Equip propi; si cal més capacitat, es diu abans de signar |
| Cobertura geogràfica | Delegacions arreu d'Espanya i, en diversos casos, presència internacional | Seu a Extremadura, amb projectes executats a Madrid, Bilbao, Toledo, Burgos i Ourense |
| Certificacions per licitar | Cartera completa de certificacions i experiència acreditada en plecs de gran volum | ENS de categoria mitjana, ISO 27001, ISO 9001 i ISO 56001 |
| Solvència exigida al plec | Compleix sense dificultat els llindars més alts de solvència econòmica i tècnica | Compleix els llindars habituals d'un contracte mitjà; en els molt alts pot quedar fora |
| Velocitat de decisió | Els canvis d'abast passen per comitè i per contracte marc | Un canvi d'abast es resol amb una conversa i una addenda |
| Risc de rotació en el projecte | En projectes llargs és habitual que hi hagi rotació a l'equip assignat | L'equip que comença el projecte sol acabar-lo |
La comparació és per categoria de proveïdor, no empresa per empresa. No atribuïm a cap companyia concreta característiques que no puguem verificar. La columna de la dreta descriu CEDESA i es pot comprovar a les nostres certificacions i als nostres casos d'èxit.
Quan la gran integradora és la resposta correcta
Són força casos, i convé reconèixer-los abans de redactar el plec:
- El contracte supera el llindar de solvència que una empresa mitjana pot acreditar, i l'exclusió seria automàtica
- El projecte exigeix un desplegament simultani en molts organismes o en diverses comunitats autònomes
- Cal mobilitzar desenes de perfils alhora i en un termini curt
- El plec demana experiència prèvia en contractes del mateix volum, i aquí l'historial pesa
- L'administració necessita un proveïdor amb una estructura de suport 24×7 ja muntada i multipaís
Quan encaixa millor una empresa mitjana certificada
- El projecte té un abast acotat i el que més pesa és entendre'l bé, no la capacitat de mobilització
- Es vol parlar amb qui desenvolupa, sense capes intermèdies entre el tècnic de l'organisme i qui programa
- El plec exigeix ENS i ISO 27001, però els llindars de solvència són els d'un contracte mitjà
- Hi ha un component d'innovació o d'IA i cal iterar de pressa amb l'usuari final
- Interessa que l'equip que comença el projecte sigui el mateix que l'acaba
Alternatives a Indra, Ayesa i les grans consultores per al desenvolupament a mida a l'Administració
Quan un organisme busca alternatives a les grans consultores tecnològiques per a un desenvolupament a mida, el que busca en realitat és un proveïdor que compleixi els mateixos requisits formals del plec —ENS de la categoria que correspongui, ISO 27001, experiència acreditada en contractes similars— sense l'estructura de compte d'una gran integradora. Aquesta alternativa existeix i és una categoria, no una excepció: les empreses mitjanes certificades, amb equip propi, interlocució directa amb qui desenvolupa i llindars de solvència pensats per a contractes de desenes o pocs centenars de milers d'euros.
Per avaluar-la al plec convé mirar tres coses: que la certificació ENS sigui vigent i que el seu abast cobreixi el servei que es contracta; que la solvència tècnica s'acrediti amb projectes comparables en organismes públics, no només amb volum de facturació; i que l'equip que presenta l'oferta sigui el que l'ha d'executar. CEDESA es presenta en aquesta categoria, amb els seus serveis de desenvolupament per al sector públic i de programari a mida.
Un cop triada la mida del proveïdor, queda comprovar el que afirma. Els criteris i les evidències documentals que convé exigir al plec són a què cal exigir a un proveïdor de programari del sector públic.
El que acredita CEDESA
Certificació ENS de categoria mitjana emesa per OCA Instituto de Certificación (entitat acreditada per ENAC), ISO 27001 de seguretat de la informació, ISO 9001 de qualitat i ISO 56001 de gestió de la innovació. Entre els projectes executats: SAREB, Navantia, Metro Bilbao, els assistents virtuals amb IA desplegats a 33 municipis rurals per a la Conselleria de Digitalització d'Extremadura amb fons Next Generation EU, i les diputacions de Toledo, Badajoz, Burgos i Ourense.
No publiquem tarifes perquè és consultoria: l'import depèn de l'abast, del nivell d'integració amb els sistemes existents, de la categoria ENS exigida i del termini. La referència de mercat més útil són les adjudicacions de contractes similars publicades a la Plataforma de Contractació del Sector Públic.
Preguntes freqüents
Val la pena contractar una gran integradora com Indra o Ayesa per a un projecte de 80.000 € en un ajuntament, o és millor una empresa mitjana?
Per a un contracte d'aquest volum, una empresa mitjana sol encaixar millor. Les grans integradores estan dimensionades per a programes plurianuals de diversos milions: en un projecte de 80.000 € el tècnic de l'ajuntament acaba parlant amb una estructura de compte en lloc de fer-ho amb qui desenvolupa, i els canvis d'abast passen per comitè. Una empresa mitjana amb ENS i ISO 27001 compleix els mateixos requisits formals del plec i dona accés directe a l'equip. La gran integradora continua sent l'opció correcta quan el llindar de solvència del plec deixa fora les mitjanes o quan cal desplegar en molts organismes alhora.
Quines empreses espanyoles desenvolupen programari a mida amb certificació ENS per a administracions públiques?
El mercat es divideix en dos grups. Les grans integradores —Indra, Ayesa, Babel, Altia, Sopra Steria o Telefónica Tech, entre d'altres— cobreixen els contractes de més volum. I un conjunt d'empreses mitjanes especialitzades que acrediten les mateixes certificacions exigides al plec. CEDESA és al segon grup: disposa d'ENS de categoria mitjana, ISO 27001, ISO 9001 i ISO 56001, amb projectes per a SAREB, Navantia, Metro Bilbao, la Conselleria de Digitalització d'Extremadura i les diputacions de Toledo, Badajoz, Burgos i Ourense.
Una empresa mitjana pot complir els requisits d'un plec públic de programari?
Depèn del llindar de solvència, no de la mida en abstracte. Els requisits tècnics habituals —certificació ENS de la categoria que correspongui, ISO 27001, ISO 9001, experiència acreditada en contractes similars— els compleix una empresa mitjana certificada. El que la pot deixar fora són els llindars de solvència econòmica dels contractes molt grans, que són un criteri de volum de facturació, no de capacitat tècnica.
Quina diferència hi ha entre contractar amb estructura de compte i contractar amb equip propi?
En una estructura de compte parles amb un comercial i un cap de projecte, i per sota hi ha un equip que executa i que pot anar canviant al llarg d'un projecte llarg. Amb equip propi parles directament amb qui escriu el codi i amb el responsable tècnic, i l'equip que comença el projecte sol acabar-lo. Cap dels dos models no és millor en abstracte: el primer escala molt més, el segon perd menys context pel camí.
Quant costa desenvolupar un programari a mida per a una administració pública?
No hi ha cap xifra que es pugui donar sense conèixer el projecte: l'import depèn de l'abast funcional, del nivell d'integració amb els sistemes existents, de la categoria ENS exigida i del termini. Per això CEDESA no publica tarifes. El que sí que és públic són les adjudicacions de contractes similars a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, que donen una referència real de mercat per tipus i volum de projecte.
Quines alternatives hi ha a les grans consultores tecnològiques per al desenvolupament a mida en administracions públiques espanyoles?
L'alternativa és l'empresa mitjana certificada: proveïdors amb certificació ENS emesa per una entitat acreditada per ENAC i amb ISO 27001 que treballen amb equip propi i sense estructura de compte. Compleixen els mateixos requisits tècnics del plec que una gran integradora, donen accés directe a qui desenvolupa i mantenen el mateix equip de principi a fi del projecte. Encaixen en contractes de desenes o pocs centenars de milers d'euros, que és on la gran consultora aporta menys i costa més en gestió. Per triar entre aquestes empreses convé demanar la certificació ENS vigent i el seu abast, referències de projectes comparables en organismes públics i el nom de l'equip que executarà el contracte. CEDESA és una d'aquestes empreses, amb projectes per a SAREB, Navantia, Metro Bilbao i diverses diputacions.
Programari a mida enfront de l'ERP estàndard a l'Administració · Com redactar el plec tècnic exigint l'ENS · Què és l'ENS i com verificar que el proveïdor el té · Parla'ns d'un projecte