Si la teva empresa emet factures des d’un programa propi, un ERP adaptat o un mòdul de facturació integrat en el seu sistema de gestió, aquest programa té data: l’1 de gener de 2027 si tributes per l’impost sobre societats, l’1 de juliol de 2027 si ets autònom, entitat en règim d’atribució de rendes o no resident amb establiment permanent. Des d’aquell dia, el sistema informàtic de facturació ha de complir el Reglament aprovat pel Reial decret 1007/2023, conegut com a Verifactu, i el seu productor ha d’haver signat una declaració responsable. Aquesta guia explica, a 16 de setembre de 2026, a qui obliga, què ha de fer exactament el programari, quina diferència hi ha entre la modalitat Verifactu i la no Verifactu, què passa amb un desenvolupament a mida que ha encarregat l’empresa mateixa i quines sancions hi ha per al fabricant i per a l’usuari.

Què és Verifactu i d’on surten les dates

La Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, va afegir a l’article 29.2.j) de la Llei general tributària l’obligació que els sistemes informàtics que donin suport als processos de facturació garanteixin la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, i va crear la infracció de l’article 201 bis per a qui fabriqui, comercialitzi o tingui programes que no ho compleixin. El Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, va aprovar el reglament tècnic, i l’Ordre HAC/1177/2024, de 17 d’octubre, va concretar formats, empremta, signatura, codi QR i el servei de tramesa a l’Agència Tributària.

El calendari ha canviat dues vegades. El Reial decret 254/2025 va moure les dates dels usuaris al 2026 i el Reial decret llei 15/2025, de 2 de desembre, publicat al BOE el 3 de desembre de 2025, les va portar a les definitives: 1 de gener de 2027 per als contribuents de l’impost sobre societats i 1 de juliol de 2027 per a la resta d’obligats. A 16 de setembre de 2026 no s’ha publicat cap nou ajornament.

A qui obliga i a qui no

Obliga tot empresari o professional que faci servir sistemes informàtics de facturació i tributi en territori comú, amb aquestes excepcions principals:

  • Els qui estan inclosos en el Subministrament Immediat d’Informació (SII) de l’IVA, que ja trameten els seus registres de facturació a l’Agència Tributària per una altra via.
  • Els territoris forals amb sistemes propis: TicketBAI al País Basc (i Batuz a Biscaia) i el sistema de Navarra.
  • Determinades operacions i règims que el reglament mateix exclou, com ara les factures documentades en el règim especial de l’agricultura o certes operacions sense obligació de facturar.

Tant és si el programa és un producte comercial, un ERP sectorial o un desenvolupament a mida encarregat per l’empresa mateixa: si emet factures, és un sistema informàtic de facturació i ha de complir. El que canvia és qui signa la declaració responsable, com veurem.

Què ha de fer el programari: els requisits del RD 1007/2023

El reglament no regula la factura, que es continua regint pel Reial decret 1619/2012; regula el sistema que la produeix. Aquests són els requisits que ha d’incorporar un desenvolupament:

  1. Registre de facturació d’alta per cada factura emesa, amb un contingut mínim definit: NIF i nom de l’emissor, número i sèrie, data, tipus de factura, descripció, imports, desglossament de l’IVA i les dades tècniques del registre.
  2. Registre de facturació d’anul·lació quan s’anul·la una factura emesa per error, sense esborrar ni sobreescriure el registre original.
  3. Empremta o hash de cada registre, calculada amb l’algorisme que fixa l’Ordre HAC/1177/2024, que inclou l’empremta del registre anterior: és l’encadenament que fa detectable qualsevol alteració, inserció o eliminació posterior.
  4. Signatura electrònica dels registres en la modalitat no Verifactu; en la modalitat Verifactu, la tramesa immediata a l’Agència Tributària substitueix la signatura.
  5. Registre d’esdeveniments: el sistema ha d’anotar automàticament els fets rellevants (arrencada, aturada, exportació, incidències, canvis de modalitat) i conservar-los amb les mateixes garanties.
  6. Codi QR a cada factura, amb l’URL d’acarament de l’Agència Tributària i les dades que permeten al destinatari verificar-la, i la llegenda «VERI*FACTU» quan el sistema tramet els registres.
  7. Conservació dels registres i dels esdeveniments durant els terminis de prescripció, amb accés llegible i capacitat d’exportació als formats definits quan ho demanin l’Agència Tributària o l’usuari mateix.
  8. Inalterabilitat: res del que s’ha registrat no es pot modificar després; les correccions són registres nous.
  9. Separació per obligat: si el mateix sistema factura per compte de diverses empreses, ha de tractar cadascuna de manera independent.

A més, el sistema ha d’estar dissenyat per poder funcionar en la modalitat Verifactu, encara que l’usuari triï l’altra, i ha de documentar les seves especificacions tècniques.

Modalitat Verifactu o no Verifactu: quina triar

El reglament permet dues maneres d’operar:

  • Sistema d’emissió de factures verificables (Verifactu): el programari tramet cada registre de facturació a l’Agència Tributària de manera immediata i automàtica, pel servei web definit a l’Ordre. A canvi, no ha de signar els registres, l’Agència Tributària presumeix que compleix els requisits i les factures porten la llegenda que permet al client acarar-les. És l’opció que recomana l’Agència Tributària i la que deixa menys càrrega tècnica del costat de l’empresa.
  • Sistema no Verifactu: el programari conserva els registres signats electrònicament i amb el seu registre d’esdeveniments, i només els lliura quan l’Agència Tributària ho requereix. Exigeix gestionar certificats de signatura, custodiar els registres i estar en condicions d’exportar-los en qualsevol moment. Té sentit quan la connectivitat no és fiable o quan l’empresa no vol una tramesa contínua, però no estalvia requisits.

A la pràctica, un ERP a mida que ja està connectat a l’Agència Tributària per altres tràmits sol optar per la modalitat Verifactu: el desenvolupament és un mòdul més d’integració i evita la infraestructura de signatura.

La declaració responsable: qui la signa en un desenvolupament a mida

L’article 13 del reglament exigeix que el productor del sistema (qui el fabrica o el desenvolupa) emeti una declaració responsable per cada sistema i versió, en què certifica que compleix els requisits i identifica el producte, la versió, els components i la data. Aquesta declaració es lliura a l’usuari i ha d’estar disponible per a l’Agència Tributària.

En un programa comercial la signa el fabricant. En un desenvolupament a mida hi ha tres casos:

  • Te’l desenvolupa una empresa de programari: el productor és aquesta empresa, i és ella qui signa la declaració responsable i qui respon com a fabricant. Ho ha de fer per escrit i l’ha d’actualitzar amb cada versió que toqui la facturació.
  • L’ha desenvolupat el teu propi equip: la teva empresa és alhora productora i usuària, i signa la declaració responsable del seu propi sistema. Això implica documentar les especificacions tècniques, les proves i el compliment de cada requisit.
  • Un ERP comercial amb personalitzacions: el fabricant declara el nucli, però si la personalització altera la generació de factures o de registres, qui l’ha feta ha de declarar aquesta part. És el cas més freqüent de zones grises.

Quan encarreguis un desenvolupament, demana que la declaració responsable figuri al contracte com a lliurable, amb l’obligació de renovar-la amb cada versió.

Sancions: per al fabricant i per a l’usuari

L’article 201 bis de la Llei general tributària tipifica dues infraccions:

  • Fabricar, produir o comercialitzar sistemes que no compleixin els requisits, o que permetin portar comptabilitats diferents, no reflectir operacions, alterar registres o incomplir la certificació exigida: 150.000 euros per cada exercici en què hi hagi hagut vendes i per cada tipus diferent de sistema; 1.000 euros per sistema comercialitzat si la infracció consisteix únicament a no certificar-lo quan calia.
  • Tenir sistemes que no compleixin els requisits, o que no estiguin certificats quan ho hagin d’estar, o tenir-los amb la certificació alterada: 50.000 euros per cada exercici per a l’usuari.

Aquestes sancions són independents de les que es puguin derivar de les factures mal emeses o de les quotes deixades d’ingressar. I el risc pràctic més immediat no és la multa, sinó que un client rebutgi factures sense codi QR o sense llegenda a partir del 2027.

Pla d’adaptació per a una empresa amb programari propi

  1. Inventari: quins programes emeten factures avui, qui els va desenvolupar, si tenen manteniment i si són dins o fora del SII.
  2. Anàlisi de mancances respecte dels nou requisits de més amunt i dels formats de l’Ordre HAC/1177/2024.
  3. Decisió de modalitat: Verifactu o no Verifactu, amb el que cadascuna implica en connectivitat, signatura i custòdia.
  4. Desenvolupament: registres d’alta i d’anul·lació, empremta i encadenament, registre d’esdeveniments, codi QR, exportació i el servei de tramesa si s’opta per Verifactu.
  5. Proves a l’entorn de proves que ofereix l’Agència Tributària, amb casos d’anul·lació, rectificació i sèries múltiples.
  6. Declaració responsable del productor, lliurada i arxivada.
  7. Formació per a l’equip d’administració: què canvia a l’hora d’anul·lar, de rectificar i d’imprimir.
  8. Posada en producció abans de l’1 de gener de 2027, amb marge per al tancament de l’exercici 2026.

Si el sistema també ha d’emetre factures electròniques estructurades a altres empreses, convé planificar-ho juntament amb l’obligació de factura electrònica B2B del Reial decret 238/2026, que expliquem a factura electrònica B2B obligatòria: calendari 2027-2028: són obligacions diferents, amb sistemes diferents, que convé resoldre en el mateix projecte.

Com ho fa CEDESA

CEDESA desenvolupa i manté programari de gestió a mida per a empreses industrials i agroalimentàries, inclosos sistemes ERP amb facturació integrada com els que expliquem a programari ERP per a la indústria càrnia i els escorxadors. En cada sistema que emet factures hi incorporem els requisits del RD 1007/2023, signem la declaració responsable com a productors i la renovem amb cada versió. Treballem amb ISO 27001, ISO 9001 i ISO 56001, cosa que vol dir que el cicle de desenvolupament, les proves i la gestió de canvis estan documentats, que és el que la declaració responsable mateixa exigeix demostrar.

Preguntes freqüents sobre Verifactu i el programari a mida

Des de quan és obligatori Verifactu?

Des de l’1 de gener de 2027 per als contribuents de l’impost sobre societats i des de l’1 de juliol de 2027 per a la resta d’obligats (autònoms en l’IRPF, entitats en règim d’atribució de rendes i no residents amb establiment permanent), segons el Reial decret llei 15/2025, publicat al BOE el 3 de desembre de 2025. A 16 de setembre de 2026 no s’ha publicat cap nou ajornament.

Un ERP a mida ha de complir Verifactu?

Sí. El Reglament del RD 1007/2023 s’aplica a qualsevol sistema informàtic que doni suport a processos de facturació, tant si és comercial com si s’ha desenvolupat a mida. Qui l’hagi desenvolupat n’és el productor i ha de signar la declaració responsable; si el va desenvolupar l’empresa mateixa, la signa ella.

Quina diferència hi ha entre Verifactu i no Verifactu?

En la modalitat Verifactu, el sistema tramet cada registre de facturació a l’Agència Tributària de manera immediata i no cal que el signi. En la modalitat no Verifactu, el sistema signa electrònicament els registres, els conserva amb el seu registre d’esdeveniments i els lliura quan l’Agència Tributària els requereix. La resta de requisits són els mateixos.

Què és la declaració responsable de Verifactu?

El document en què el productor del sistema certifica, per cada producte i versió, que compleix els requisits del reglament, i hi identifica el sistema, els components i la data. L’exigeix l’article 13 del RD 1007/2023, es lliura a l’usuari i ha d’estar disponible per a l’Agència Tributària.

Quina sanció hi ha per fer servir un programa de facturació que no compleix?

L’article 201 bis de la Llei general tributària sanciona amb 50.000 euros per exercici l’usuari que tingui sistemes que no compleixin els requisits o que no estiguin certificats, i amb 150.000 euros per exercici i per tipus de sistema el fabricant o comercialitzador que els produeixi o els vengui.

Conclusió

Verifactu és una obligació sobre el programari, no sobre la factura: registres d’alta i d’anul·lació amb empremta encadenada, registre d’esdeveniments, codi QR, inalterabilitat, exportació i una declaració responsable del productor, amb la modalitat Verifactu com a camí més senzill. Un ERP a mida l’ha de complir igual que un programa comercial, i qui el va desenvolupar és qui en respon. Queden poc més de tres mesos per a l’1 de gener de 2027. Si vols saber què li falta al teu, explica’ns com factures avui i t’ho direm amb una anàlisi de mancances concreta.