En una explotació ramadera, en una associació de criadors o en una cooperativa, la traçabilitat no és un informe: és un flux continu de naixements, identificacions, moviments, tractaments, controls i baixes que cal comunicar als registres oficials dins de termini i sense errors. Bona part d’aquest flux es continua fent amb llibretes, amb fulls de càlcul i tornant a teclejar les dades a les aplicacions de la comunitat autònoma. La traçabilitat ramadera digital consisteix a capturar cada dada una sola vegada, en el moment en què es produeix i amb l’animal al davant, i a fer que d’aquí surtin el llibre d’explotació, les comunicacions al registre i les dades que necessita el llibre genealògic o el control lleter. Aquesta guia explica com està organitzada la traçabilitat a Espanya, què exigeix la identificació dels animals i com es digitalitza el circuit complet del cròtal al REGA.

Com està organitzada la traçabilitat animal a Espanya

La columna vertebral és el Sistema Integral de Traçabilitat Animal (SITRAN), la base de dades del Ministeri d’Agricultura que integra tres registres alimentats per les comunitats autònomes:

REGA, el Registre General d’Explotacions Ramaderes, amb les dades de cada explotació (codi, titular, ubicació, espècies, classificació zootècnica i sanitària), regulat pel Reial decret 479/2004.
RIIA, el Registre d’Identificació Individual d’Animals, amb els animals identificats individualment: boví, oví, cabrum, èquids, camèlids i cèrvids.
REMO, el Registre General de Moviments de Bestiar, amb els moviments individuals en aquestes espècies i per lots en la resta, tots dos regulats pel Reial decret 728/2007.

Per damunt hi ha la normativa europea de sanitat animal: el Reglament (UE) 2016/429 i el seu Reglament delegat (UE) 2019/2035 sobre identificació i registre, que fixen quins animals s’identifiquen, amb quins mitjans i en quins terminis, i l’obligació dels operadors de mantenir registres actualitzats i de comunicar els moviments.

Cada comunitat autònoma gestiona les seves aplicacions i els seus terminis de comunicació i els integra al SITRAN; a Extremadura, per exemple, el sistema de sanitat animal és SISAEX. Un sistema de gestió ramadera ha de parlar amb l’aplicació autonòmica que correspongui, perquè és allà on es comunica.

Què exigeix la identificació dels animals

La identificació és el punt de partida de tota la traçabilitat, i cada espècie té el seu règim:

Boví: identificació individual amb dos mitjans, amb cròtal convencional i, cada vegada més, mitjà electrònic, codi individual únic, document d’identificació i registre al RIIA dins del termini fixat des del naixement.
Oví i cabrum: identificació individual amb un mitjà electrònic (bol ruminal o cròtal electrònic) i un mitjà convencional, llevat d’excepcions per als animals destinats a sacrifici abans d’una edat determinada.
Porcí: identificació per lots amb el codi de l’explotació, mitjançant cròtal o tatuatge, i moviments per lots.
Èquids: identificació individual amb microxip i document d’identificació equina.

Els mitjans electrònics segueixen les normes ISO 11784 i ISO 11785 (transponedors de baixa freqüència en format FDX-B o HDX), cosa que permet llegir-los amb lectors de mà, amb bastons de lectura a la mànega de maneig o amb antenes fixes en passadissos, bàscules i sales de munyir. Aquesta lectura és la que converteix la identificació en una dada sense haver-la de teclejar.

Quins documents i comunicacions genera una explotació

A partir de la identificació, l’operador ha de mantenir i comunicar:

Llibre de registre de l’explotació, amb altes, baixes, naixements, moviments i incidències, actualitzat dins de termini i disponible per a la inspecció.
Comunicació de naixements, identificacions i baixes al registre autonòmic i, a través d’aquest, al RIIA.
Moviments, amb la documentació sanitària de trasllat i la comunicació al REMO, tant a l’origen com a la destinació.
Tractaments veterinaris i registre de medicaments, amb els temps d’espera.
Controls sanitaris oficials i la seva qualificació.
Dades zootècniques quan l’explotació participa en un llibre genealògic, en el control de rendiments o en un programa de millora: filiacions, pesades, qualificacions morfològiques, control lleter, d’acord amb el Reial decret 45/2019 sobre normes zootècniques.
Declaracions per als ajuts de la Política Agrària Comuna, que encreuen el cens amb els registres oficials.

Si es fa a mà, cada dada s’escriu tres vegades: a la llibreta, al full de càlcul i a l’aplicació oficial. Cada còpia és una oportunitat d’error i un termini que es pot incomplir.

Com es digitalitza del cròtal al REGA

Un sistema de traçabilitat ramadera digital fa que la dada es capturi una vegada i viatgi sola:

Captura al camp amb l’animal al davant: aplicació mòbil que llegeix el cròtal o el bol electrònic amb un lector connectat, identifica l’animal i registra l’esdeveniment (naixement, identificació, tractament, pesada, moviment, baixa) amb data, hora, usuari i ubicació. Ha de funcionar sense cobertura, perquè a la mànega, a la nau o a la pastura no n’hi ha, i sincronitzar-se després.
Validació al moment: el sistema comprova que el cròtal existeix, que l’animal és a l’explotació, que el moviment és coherent amb l’estat sanitari i que el termini de comunicació no ha vençut, i avisa abans que l’error arribi al registre.
Llibre d’explotació electrònic generat a partir dels esdeveniments, sempre al dia i exportable per a la inspecció.
Comunicacions al registre autonòmic preparades o enviades des del sistema, amb justificant de recepció i registre del que s’ha comunicat, en lloc de tornar-les a teclejar a l’aplicació oficial.
Integració amb bàscules, lectors fixos i sales de munyir, perquè les pesades i els controls es registrin sols.
Dades zootècniques: les filiacions, les pesades i les qualificacions alimenten el llibre genealògic i el control de rendiments de l’associació sense haver-les de tornar a introduir.
Traçabilitat cap endavant: l’animal que surt cap a l’escorxador o cap a una altra explotació porta el seu historial complet, i el lot de producte que arriba a la indústria es pot enllaçar amb els animals d’origen, com expliquem a la guia de programari ERP per a la indústria càrnia i els escorxadors.
Informes i alertes: cens actualitzat, terminis de comunicació a punt de vèncer, tractaments amb temps d’espera actiu, animals sense identificar.

El cas de les associacions de criadors

Les associacions que gestionen un llibre genealògic oficial tenen la traçabilitat més exigent: cada animal inscrit ha de tenir la filiació acreditada, els controls de rendiment i les qualificacions, i tot plegat ha de quadrar amb el cens oficial de cada explotació associada i amb els moviments comunicats al REMO. A més, presenten informes als organismes pagadors autonòmics i participen en programes de millora. Un sistema de gestió per a associacions uneix el cens individual de cada animal (cròtal, xip, codi REGA de l’explotació), el llibre genealògic, el control lleter o de rendiments amb aplicacions mòbils que funcionen sense cobertura, les pesades i les qualificacions morfològiques, i les comunicacions amb el REGA adaptades a la normativa de cada comunitat autònoma. És el tipus de solució que no existeix com a producte estàndard i que CEDESA ha desenvolupat per a associacions ramaderes i per a l’institut de recerca agroalimentària de les Illes Balears, com expliquem a programari per a associacions ramaderes i a la pàgina de programari agroalimentari.

Què cal demanar a un sistema de traçabilitat ramadera

Lectura d’identificadors electrònics ISO 11784 i ISO 11785 amb lectors de mà i fixos.
Aplicació mòbil que funcioni sense cobertura, amb validacions al moment.
Llibre d’explotació electrònic exportable i comunicacions al registre autonòmic integrades, amb justificant de recepció.
Model de dades que cobreixi espècies, explotacions, animals, lots, moviments, tractaments i dades zootècniques.
Integració amb bàscules, amb sales de munyir i amb l’ERP de la indústria quan l’animal surt de l’explotació.
Seguretat i protecció de dades: els titulars d’explotació són persones i les explotacions tenen ubicació; si el sistema el fa servir una administració o una associació amb fons públics, s’hi aplica l’Esquema Nacional de Seguretat.
Propietat del sistema i de les dades en mans de l’associació o de la cooperativa.

Preguntes freqüents sobre la traçabilitat ramadera digital

Què és el SITRAN?

El Sistema Integral de Traçabilitat Animal del Ministeri d’Agricultura, que integra el REGA (registre d’explotacions), el RIIA (registre d’identificació individual d’animals) i el REMO (registre de moviments), alimentats per les comunitats autònomes. És la base de dades oficial amb la qual es contrasta qualsevol traçabilitat ramadera a Espanya.

Quins animals s’han d’identificar electrònicament?

L’oví i el cabrum s’identifiquen individualment amb un mitjà electrònic i un altre de convencional, amb excepcions per als animals destinats a un sacrifici primerenc; el boví, amb dos mitjans, cada vegada més amb un d’electrònic; els èquids, amb microxip. El porcí s’identifica per lots amb el codi de l’explotació. Els mitjans electrònics segueixen les normes ISO 11784 i ISO 11785.

Quines obligacions de registre té una explotació ramadera?

Mantenir actualitzat el llibre de registre de l’explotació, comunicar dins de termini els naixements, les identificacions, els moviments i les baixes al registre de la seva comunitat autònoma, registrar els tractaments veterinaris amb els temps d’espera corresponents i conservar la documentació sanitària dels trasllats, a més de les dades zootècniques si participa en un llibre genealògic o en un control de rendiments.

Un sistema digital es pot comunicar directament amb el REGA?

Les comunicacions es fan a través de les aplicacions i dels serveis de cada comunitat autònoma, que alimenten el SITRAN. Un sistema de gestió pot preparar i, quan la comunitat ho permet, enviar aquestes comunicacions a partir dels esdeveniments registrats al camp, amb justificant de recepció i registre, sense haver de tornar a teclejar res a l’aplicació oficial.

Quina diferència hi ha entre la traçabilitat ramadera i la traçabilitat alimentària?

La ramadera segueix l’animal viu des que neix fins que surt de l’explotació; l’alimentària segueix el producte des de l’escorxador o la indústria fins al consumidor. Un sistema complet les enllaça totes dues: el lot de producte es vincula amb els animals d’origen i amb el seu historial.

Conclusió

La traçabilitat ramadera digital consisteix a llegir el cròtal o el bol amb l’animal al davant, registrar l’esdeveniment una sola vegada, encara que no hi hagi cobertura, i deixar que d’aquí surtin el llibre d’explotació, les comunicacions al registre autonòmic i al SITRAN, i les dades del llibre genealògic o del control de rendiments. És el que evita haver de tornar a teclejar les dades, els terminis incomplerts i les discrepàncies amb el cens oficial. Si la teva associació, cooperativa o explotació vol fer aquest pas, explica’ns el teu cas a la nostra pàgina de contacte.