La Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives, no és una llei només per a empreses: l’article 13 obliga totes les entitats que integren l’Administració local, inclosos els ajuntaments més petits, a disposar d’un sistema intern d’informació. Un municipi de 800 habitants amb tres empleats difícilment pot muntar un canal amb responsable, terminis, llibre registre i garanties de confidencialitat, i la llei ho sap: l’article 14 permet que els municipis de menys de 10.000 habitants comparteixin el sistema entre ells o amb altres administracions de la seva comunitat autònoma, cosa que a la pràctica converteix les diputacions en el lloc natural per prestar-lo. Aquesta guia explica, a 16 de setembre de 2026, què exigeix el sistema, com se n’organitza un de compartit, quina relació té amb el canal extern de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (AIPI) i què ha de tenir el programari que el sosté. El plantejament general per a una empresa privada el tractem a canal de denúncies obligatori: com complir la Llei 2/2023; aquí ens centrem en l’Administració local.

Qui hi està obligat en el sector públic

L’article 13 de la Llei 2/2023 inclou en l’obligació l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes, els ens locals, els organismes i entitats públiques vinculades o dependents, les autoritats administratives independents, les universitats públiques, les corporacions de dret públic, les fundacions del sector públic i les societats mercantils amb participació pública majoritària. No hi ha cap llindar de plantilla ni de població: tot ajuntament està obligat a garantir que hi hagi un sistema intern d’informació al qual puguin acudir els seus empleats i les persones que s’hi relacionen.

Els terminis ja han passat: les administracions havien de tenir el sistema implantat al cap de tres mesos de l’entrada en vigor de la llei, el juny de 2023, i els municipis de menys de 10.000 habitants tenien temps fins a l’1 de desembre de 2023. El que queda per fer en molts casos no és complir un termini, sinó substituir una solució improvisada (un correu electrònic, un formulari sense garanties) per un sistema que compleixi la llei.

El sistema compartit de l’article 14

L’article 14 obre dues vies per compartir el sistema en el sector públic:

Els municipis de menys de 10.000 habitants poden compartir el sistema intern d’informació i els recursos per a la gestió de les comunicacions entre ells o amb qualsevol altra administració pública de la seva comunitat autònoma.
Les entitats vinculades o dependents d’administracions territorials que tinguin menys de 50 empleats poden compartir el sistema amb l’administració de la qual depenen.

Compartir té un límit clar: s’ha de garantir que els sistemes són independents entre ells i que apareixen diferenciats respecte de la resta de sistemes de l’entitat que els presta, de manera que una denúncia adreçada a l’ajuntament A no la vegi ningú de l’ajuntament B ni del servei de la diputació que no sigui el responsable designat. Compartir la plataforma i el coneixement, sí; barrejar els expedients, no.

La diputació, que en virtut de la Llei 7/1985 ja presta serveis d’administració electrònica als municipis de menys de 20.000 habitants, és la que sol oferir el sistema: una única plataforma amb un espai separat per ajuntament, un responsable per entitat (o un de comú designat formalment per cadascuna) i un equip tècnic que sosté l’eina.

Què exigeix el sistema, tant si es comparteix com si no

Els requisits són els mateixos que per a qualsevol entitat obligada, adaptats a l’Administració:

Responsable del sistema (article 8): el designa l’òrgan competent de l’entitat, pot ser una persona o un òrgan col·legiat, i actua amb independència i autonomia, sense rebre instruccions en l’exercici de les seves funcions; la designació es comunica a l’AIPI o a l’autoritat autonòmica.
Canal intern (article 7) que permeti comunicacions per escrit, verbalment o de totes dues maneres, inclosa la reunió presencial a petició de l’informant, i que admeti comunicacions anònimes.
Informació pública: al web de l’entitat, en una secció separada i fàcil d’identificar, sobre l’ús del canal intern i sobre els principis del canal extern.
Justificant de recepció en set dies naturals i resposta en un termini màxim de tres mesos, ampliable tres mesos més en casos d’especial complexitat.
Llibre registre de les informacions rebudes i de les investigacions internes, amb garanties de confidencialitat, no públic i accessible només a l’autoritat judicial competent; les dades es conserven el temps imprescindible i en cap cas més de deu anys.
Procediment de gestió aprovat, amb les fases de recepció, admissió, instrucció, finalització i comunicació de resultats.
Confidencialitat de la identitat de l’informant i dels tercers esmentats, i prohibició de represàlies durant dos anys.
Protecció de dades (articles 29 a 33): tractament limitat a la finalitat, accés restringit al responsable i a qui gestioni les investigacions, supressió al cap de tres mesos si no s’admet, i avaluació d’impacte quan escaigui.
Integració de canals: si l’entitat ja tenia canals de denúncia (per exemple, d’assetjament o de contractació), el sistema intern els integra sota la mateixa gestió.

Com organitzar un sistema compartit des de la diputació

Acord o conveni entre la diputació i cada ajuntament adherit, amb el repartiment de funcions: la diputació presta la plataforma i el suport; cada ajuntament designa el seu responsable i aprova el seu procediment (o adopta un procediment tipus).
Designació formal del responsable pel ple o per l’alcaldia de cada municipi, comunicada a l’autoritat competent. Pot ser comú a diversos municipis si cadascun el designa expressament.
Plataforma amb espais independents: un canal per entitat, amb URL pròpia o accés des de la seva seu electrònica, amb els seus usuaris i el seu llibre registre, sense visibilitat creuada.
Procediment tipus adaptat a l’Administració local: recepció, comprovació de la competència, admissió, instrucció amb garanties d’audiència, tramesa al Ministeri Fiscal quan els fets puguin ser delicte, finalització i comunicació.
Informació a cada web municipal: secció pròpia sobre el canal intern i sobre el canal extern de l’AIPI.
Formació per als responsables i per als secretaris interventors, que són els qui rebran les primeres comunicacions.
Seguiment: la diputació manté l’eina i els terminis; cada ajuntament respon dels seus expedients.

El canal extern de l’AIPI

Des de l’1 de setembre de 2025 està operatiu el canal extern de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, al qual qualsevol persona pot acudir directament o després d’haver fet servir el canal intern. Algunes comunitats autònomes tenen la seva pròpia autoritat externa per a les administracions del seu àmbit. El canal intern no substitueix l’extern, ni a l’inrevés: la llei prefereix que la informació es comuniqui primer internament, però qui tria és l’informant. Per a un ajuntament, tenir un canal intern que funciona és la manera de conèixer i resoldre els problemes abans que arribin a l’autoritat externa, que sí que pot requerir la implantació del sistema a qui no el tingui.

Què ha de tenir el programari

Multientitat amb aïllament real: cada ajuntament és un espai independent, amb el seu responsable, els seus usuaris, el seu llibre registre i la seva configuració, sobre una plataforma comuna.
Canal escrit i verbal: formulari amb fitxers adjunts, bústia de veu o enregistrament amb consentiment, i cita per a una reunió presencial, amb transcripció o acta.
Anonimat tècnic: comunicació sense dades identificatives, amb un codi de seguiment perquè l’informant en consulti l’estat i aporti informació sense revelar qui és.
Terminis automàtics: justificant de recepció en set dies, termini de tres mesos amb alertes i pròrroga motivada.
Llibre registre conforme a la llei, amb control d’accés, traçabilitat de cada consulta i conservació limitada a deu anys.
Gestió de l’expedient: fases, tasques, comunicacions amb l’informant i amb la persona afectada, tramesa al Ministeri Fiscal, tancament i estadístiques agregades.
Protecció de dades: xifratge, minimització, supressió automàtica, al cap de tres mesos, del que no s’ha admès, registre d’activitats i evidència per a l’avaluació d’impacte.
Integració amb la seu electrònica i amb el gestor d’expedients, amb la separació que exigeix la llei.
Conformitat ENS: el sistema tracta dades especialment sensibles i ha de quedar dins de l’abast ENS de l’entitat o del proveïdor, com expliquem a què cal exigir al proveïdor de programari municipal en matèria d’ENS.

Com ho fa CEDESA

CEDESA desenvolupa programari a mida per al sector públic, amb gestors d’expedients i seus electròniques per a diputacions com les de Badajoz, Toledo i Ourense, que presten serveis als ajuntaments de la seva província. Un sistema intern d’informació compartit encaixa en aquest model: plataforma comuna amb espais aïllats per entitat, responsable i procediment propis, terminis i llibre registre automàtics, integració amb la seu electrònica i el gestor d’expedients, i tot plegat dins de la nostra certificació ENS de categoria mitjana i ISO 27001, que és el que exigeix un tractament d’aquesta mena. Com encaixa un gestor d’expedients amb la Llei 39/2015 i l’ENI ho detallem a què ha de complir un gestor d’expedients a mida.

Preguntes freqüents sobre el canal intern en ajuntaments petits

Un ajuntament de menys de 10.000 habitants està obligat a tenir canal de denúncies?

Sí. L’article 13 de la Llei 2/2023 obliga totes les entitats que integren l’Administració local, sense llindar de població ni de plantilla. El que permet l’article 14 és que els municipis de menys de 10.000 habitants comparteixin el sistema intern d’informació entre ells o amb altres administracions de la seva comunitat autònoma.

La diputació pot gestionar el canal de denúncies dels seus municipis?

Pot prestar la plataforma i els recursos de gestió com a sistema compartit, sempre que cada ajuntament designi el seu responsable, que els sistemes siguin independents entre ells i que apareguin diferenciats de la resta de sistemes de la diputació. Els expedients de cada municipi no poden ser visibles per als altres.

Quins terminis ha de complir el canal intern d’un ajuntament?

Justificant de recepció a l’informant en set dies naturals i resposta en un màxim de tres mesos, ampliables tres mesos més en casos d’especial complexitat. Les comunicacions no admeses se suprimeixen al cap de tres mesos i el llibre registre es conserva el temps imprescindible, en cap cas més de deu anys.

El canal d’un ajuntament ha d’admetre denúncies anònimes?

Sí. L’article 7 de la Llei 2/2023 exigeix que el canal intern permeti presentar comunicacions anònimes, a més de les identificades, per escrit o verbalment, i que l’informant en pugui fer el seguiment i aportar informació sense revelar la seva identitat.

Quina relació hi ha entre el canal intern municipal i el canal extern de l’AIPI?

Són complementaris. El canal extern de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant està operatiu des de l’1 de setembre de 2025 i qualsevol persona hi pot acudir directament o després d’haver fet servir el canal intern; la llei prefereix la comunicació interna, però no la imposa. Un canal intern que funciona permet a l’ajuntament conèixer i resoldre els fets abans.

Conclusió

Tots els ajuntaments estan obligats a tenir un sistema intern d’informació, i els de menys de 10.000 habitants poden complir aquesta obligació compartint la plataforma amb altres municipis o amb la seva diputació, sempre amb responsable propi, espais independents i les mateixes garanties d’anonimat, terminis, llibre registre i protecció de dades. La diferència entre un canal que compleix i un formulari que no compleix rau en el programari i en l’organització que el sosté. Si la teva diputació o el teu ajuntament ho vol resoldre d’una vegada per a tots els seus municipis, explica’ns quants són i què tenen avui.