Per al viatger, la informació en temps real és la diferència entre esperar i saber quant falta. Per a l’operador, és un sistema que no pot fallar: consumeix dades de l’explotació cada segon, les converteix en una posició i una previsió, i les publica per a milers de persones alhora al web, a l’aplicació i als panells de les estacions. CEDESA va dur a terme per a Metro Bilbao el desenvolupament i el servei web de posicionament mòbil en temps real per a la xarxa de metro. En aquest article expliquem, sense publicar detalls interns del client, com funciona un sistema d’aquesta mena, què exigeix i quines decisions de disseny el fan fiable.

D’on surten les dades

Un sistema d’informació al viatger no mesura per si mateix la posició dels trens: l’obté dels sistemes d’explotació de l’operador i hi afegeix valor.

  • Sistemes de senyalització i control de trànsit: en una xarxa de metro, el sistema de supervisió de trens coneix l’ocupació dels cantons de via i la posició de cada circulació, amb la identitat del tren i el seu servei. És la font més precisa i la que cal integrar.
  • Sistema d’ajuda a l’explotació (SAE): en xarxes de superfície o mixtes, la posició prové del posicionament a bord (GNSS complementat amb odometria i balises) i del centre de control, que coneix l’assignació de vehicles a serveis.
  • Planificació: horaris, serveis, composicions i calendari, que permeten interpretar cada posició com un tren d’una línia en un servei concret i calcular-ne el retard respecte del pla.
  • Incidències i avisos del centre de control: talls, desviaments, freqüències reforçades o reduïdes, que han d’arribar al viatger juntament amb la posició.

La integració es fa mitjançant interfícies amb aquests sistemes, amb la periodicitat que permetin (segons) i amb un contracte clar sobre quines dades es reben, amb quina latència i què passa quan falten.

Com es calculen la posició i la previsió d’arribada

  1. Normalització: cada dada de posició es tradueix a un model comú de la xarxa: línia, via, estació anterior i següent, sentit, tren i servei, amb la seva marca de temps.
  2. Filtratge i coherència: es descarten les posicions impossibles (salts, reculades, duplicats) i es concilien les fonts quan n’hi ha més d’una.
  3. Estimació d’arribada: per a cada estació i sentit es calcula el temps que falta fins a l’arribada del tren següent a partir de la seva posició, de la velocitat típica del tram a aquella hora, dels temps de parada i de les incidències actives. Els models aprenen de l’històric per ajustar les estimacions per tram, hora i dia.
  4. Estat del servei: freqüències reals enfront de les planificades, retards, buits i alertes, tant per al viatger com per a l’operador mateix.
  5. Publicació: els resultats s’exposen per mitjà de serveis web i en formats estàndard de dades obertes de transport en temps real, per al web i l’aplicació propis, per als panells de les estacions i per a tercers (planificadors de viatge, agregadors) quan l’operador ho decideix.

El que el viatger veu i el que no

A la pantalla hi apareixen un mapa amb els trens en moviment, la propera arribada a la seva estació i els avisos. Al darrere hi ha decisions que determinen la confiança:

  • Latència d’extrem a extrem de pocs segons, perquè la posició del mapa coincideixi amb el que el viatger veu arribar.
  • Coherència entre canals: el web, l’aplicació i els panells han de dir la mateixa cosa en el mateix instant, de manera que consumeixen la mateixa font.
  • Comportament quan falta la dada: mostrar l’última posició coneguda amb la seva antiguitat o passar a la informació planificada, però no inventar-se mai una arribada.
  • Rendiment en els pics: milers d’usuaris que consulten alhora en hora punta o durant una incidència, que és precisament quan es consulta més.
  • Accessibilitat de la informació, perquè es pugui fer servir amb lector de pantalla, amb ampliació i als panells.

Què exigeix al proveïdor un sistema així

  • Disponibilitat les 24 hores, amb redundància, monitoratge i un pla de contingència, perquè la informació al viatger es consulta a qualsevol hora i l’explotació no s’atura.
  • Integració amb infraestructures físiques i sistemes d’explotació que no es poden aturar per fer proves: senyalització, SAE, panells, validadores.
  • Escalabilitat per a pics de consulta molt superiors a la mitjana.
  • Seguretat: el sistema forma part de la infraestructura d’un operador de transport públic, es connecta amb sistemes d’explotació i exposa serveis a internet. S’ha de dissenyar amb separació entre la xarxa d’explotació i la de publicació, i amb les mesures de l’Esquema Nacional de Seguretat quan l’operador és públic, com expliquem a què és l’ENS.
  • Manteniment a càrrec del mateix equip que el va desenvolupar: quan falla a les set del matí, qui respon ha de conèixer el codi.
  • Propietat del programari i de les dades en mans de l’operador, perquè el pugui fer evolucionar i pugui obrir les dades a tercers quan vulgui.

El desenvolupament per a Metro Bilbao

Metro Bilbao va encarregar a CEDESA el desenvolupament i el servei web de posicionament mòbil en temps real per a la seva xarxa. Sense entrar en el detall funcional ni en resultats interns del client, el projecte respon a l’esquema descrit: integració amb les dades d’explotació, càlcul de la posició i publicació com a servei web per als canals d’informació al viatger, amb els requisits de disponibilitat, rendiment i seguretat propis d’un operador de transport metropolità. És una de les referències de CEDESA en transport i mobilitat, juntament amb la plataforma de gestió de recursos de la flota i del personal de TITSA i la gestió de personal de Ports de les Illes Balears, i forma part de les referències que n’acrediten la solvència tècnica davant d’altres operadors i administracions, com expliquem a gran integradora o empresa mitjana.

Del posicionament a la gestió de l’operació

La informació al viatger és la cara visible d’una dada que serveix per a molt més. La mateixa posició en temps real alimenta la regulació de l’explotació (freqüències, buits, reforços), la gestió d’incidències, el compliment del servei contractat amb l’autoritat de transport, la planificació de personal i de torns i l’anàlisi històrica de la puntualitat. Per això convé dissenyar el sistema de posicionament com una plataforma de dades de l’explotació amb diversos consumidors, i no com un web aïllat. La part de personal i de flota l’expliquem a gestió de flotes i control horari per a empreses de transport.

Preguntes freqüents sobre el posicionament en temps real

D’on obté un sistema d’informació al viatger la posició dels trens?

Dels sistemes d’explotació de l’operador: la senyalització i el control de trànsit en una xarxa de metro, i el sistema d’ajuda a l’explotació amb posicionament a bord en xarxes de superfície, combinats amb la planificació de serveis per saber a quin tren de quina línia correspon cada posició.

Com es calcula el temps d’arribada del pròxim tren?

A partir de la posició del tren, de la velocitat típica del tram a aquella hora, dels temps de parada i de les incidències actives, amb models que aprenen de l’històric per ajustar l’estimació per tram, hora i dia. Quan falta la dada en temps real, el sistema ho ha d’indicar o ha de passar a la informació planificada, però no s’ha d’inventar mai una arribada.

Quin format es fa servir per publicar dades de transport en temps real?

Serveis web propis per al web, l’aplicació i els panells de l’operador, i formats estàndard de dades obertes de transport en temps real per a tercers, com ara planificadors de viatge i agregadors, quan l’operador decideix obrir les dades.

Quins requisits de seguretat té un sistema d’informació al viatger?

Separació entre la xarxa d’explotació i la de publicació, control d’accessos, monitoratge i les mesures de l’Esquema Nacional de Seguretat quan l’operador és públic, perquè el sistema es connecta amb l’explotació i exposa serveis a internet.

Per què desenvolupar a mida un sistema de posicionament?

Perquè cada operador té sistemes d’explotació, canals d’informació i requisits d’integració diferents, i perquè la propietat del programari i de les dades permet fer-lo evolucionar, obrir les dades i canviar de proveïdor sense perdre el sistema. Que el mantingui l’equip que el va desenvolupar és la garantia de resposta quan falla.

Conclusió

Un sistema de posicionament en temps real per a la informació al viatger integra les dades d’explotació, calcula posicions i previsions fiables i les publica amb una latència de segons per a milers d’usuaris, amb disponibilitat permanent i seguretat d’infraestructura crítica. És el que CEDESA va desenvolupar per a Metro Bilbao i el que aplica en cada projecte de transport i mobilitat. Si el teu operador vol millorar la informació al viatger o convertir la posició en una plataforma de dades de l’explotació, explica’ns el teu cas a la nostra pàgina de contacte.